Ja és en marxa el pla de reestructuració i viabilitat de la residencia, centre
de dia i sesurt de nit de l’OSB, l’Obra Social i Benèfica. Aquesta reestructuració no respon a una modernització deguda a que els avis els
va el rotllo hip-hop, ni a adaptacions arquitectòniques per als iaio-skaters ni
tampoc a que hi facin un local d’assaig per als iaio-flautes. Es tracta de tapar un forat de deute descomunal ja que, segons els gestors de
l’OSB (qué papel), els auxiliars de geriatria estan massa ben pagats, tant que
a la cuina han d’adoptar gossos per aprofitar l’excés de llonganisses.
Les propostes que s’han fet fins ara per a pal•liar el deute ha despertat consciències, algunes d’elles s’han llevat mullades i s’han hagut d’estendre tants llençols que alguns han quedat estesos fora de la residència, circumstància que algú ha aprofitat per a escriure-hi missatges adreçats a l’alcalde.
Les propostes que s’han fet fins ara per a pal•liar el deute ha despertat consciències, algunes d’elles s’han llevat mullades i s’han hagut d’estendre tants llençols que alguns han quedat estesos fora de la residència, circumstància que algú ha aprofitat per a escriure-hi missatges adreçats a l’alcalde.
 |
| Llençols incívics || CEDIDA |
Davant d’aquest panorama hem sigut convidats a la fruiteria els 3 mininus per a
tractar el tema en una taula rodona, que a primera vista era rectangular, però
es veia que havien arrodonit les puntes per a la ocasió. Es presenta com a moderador en Doraemon, que acte seguit es treu de la butxaca
màgica un informe de 242 pàgines en din-a4 i un póster de la Leticia Sabater,
que ens resumeix en diferents punts:
Des de l’inici de l’escàndol financer, ha hagut una força política, la de Conveniència, que enlloc de voler esbrinar què està passant a l’OSB va començar publicant un comunicat en el que deien que no volien començar una batalla política, per tot seguit publicar, en diferents mitjans de incomunicació, la història de la entitat. Qualsevol pensaria que s’apropa el centenari, però es llegeix ben clar que encara falten 15 anys per tal esdeveniment. Així doncs, tenim una formació política que pretén desviar-nos l’atenció.
El
perquè ens el proposa en Garfield, tot llepant-se els bigotis empastifats de
lasanya: en l’època del mandat d’en Cullominines i posteriorment de la gata
d’ell, es va ampliar el geriàtric a base de crèdits i donacions, en el que hi
havia tantes receptes com sobres amb diner negre, un període en el que van
fitxar un nou director que es va apuntar al sarau doblant-se el sou i
contractant a més personal que avis.
Es rebien diners de l’ajuntament, de la Generalitat, del govern d’Espanya i de la comunitat Europea, i tots estaven molt contents. Però apunta en Doraemon que no era per llançar coets, ja que tots aquests diners procedien del mateix lloc: dels contribuents que tard o d’hora s’adonarien que eren castellarencs, catalans, espanyols i europeus. També s'adonarien que els contribuents som tots, ja que fins i tot els nens quan van a comprar xuxes no demanen 2 boires, 3 xiclets, un xupaxús i 4 Ives; l'IVA va inclòs.
Es rebien diners de l’ajuntament, de la Generalitat, del govern d’Espanya i de la comunitat Europea, i tots estaven molt contents. Però apunta en Doraemon que no era per llançar coets, ja que tots aquests diners procedien del mateix lloc: dels contribuents que tard o d’hora s’adonarien que eren castellarencs, catalans, espanyols i europeus. També s'adonarien que els contribuents som tots, ja que fins i tot els nens quan van a comprar xuxes no demanen 2 boires, 3 xiclets, un xupaxús i 4 Ives; l'IVA va inclòs.
Així que quan va acabar l’època de vaques grasses, i els bancs van tancar l’aixeta del crèdit i la llet se'ls va agrir, ja només va quedar una gran pua per pagar: un crèdit estructural que ha anat creixent any rere any.
Però com podia afirmar això en Doraemon, si és un gat còsmic. Seriosament es va dirigir als qui el qüestionaven corregint-los que en realitat era un gat còmic, que l’han pre-jubilat als 25 anys del club de la comèdia degut a la situació de crisi i des d’aleshores res li fa ni puta gràcia.
En aquest moment la taula rodona es va convertir en un cor de marrameus, en el que les acusacions volaven d’una punta a l’altre, uns treien les urpes i els altres s’estarrufaven. El que estava clar és que en aquest cas hi ha gat amagat, i com que se’ns va fer tard vam acordar reunir-nos en les properes dates.Jo em vaig afanyar a marxar, que ja se sap que per la nit tots els gats canten Juan Pardo, i ja tenia el cap com un timbal.
Tu bi... continyut..
 |
| Llençols escrits a la capella de l'hospital || CEDIDA |
Col·laborador/a
El Forjador Recargolat
