El
MeB, més enllà de la seva tasca d’anàlisi de les polítiques locals
castellarenques, també troba el moment per deixar de banda l’humor
crític i tractar un tema tan seriós com ho és el racisme.
Ja
vam veure a les darreres eleccions municipals com proliferaven, arreu
de Catalunya, partits d’ideals falsament democràtics. És el cas de
Plataforma per Catalunya, que a Castellar va presentar la seva
candidatura amb la cap de llista Fuensanta López, una noia de vint-i-sis
anys que, en un acte del partit a Terrassa, va confessar que “tanto mis
compañeros como yo arriesgamos mucho al presentarnos por PxC pero
alguien tiene que decir lo que todos pensamos, porque tenemos la
obligación moral de hacerlo”.
Des
del MeB ens preguntem què és el que realment pensa aquesta gent? La
superioritat d’una raça respecte a l’altra? Que primer han de ser els
“catalans” i després la immigració? (Hem preferit posar el mot catalans
entre cometes perquè qüestionem la catalanitat d’una persona així i
perquè entenem que un català és aquell que, independent d’on vingui, viu
a Catalunya, l’estima i respecta les ètnies de tots els ciutadans.)
A
més, val a dir que trobem insultant que generalitzi amb un “lo que
todos pensamos” i que ens fiqui al sac de les persones racistes. Perquè
considerem que “lo primero que haremos es suprimir el programa de
acogida a recién llegados” és propi de mentalitats endarrerides,
intolerants i no democràtiques. El MeB creu en un Castellar de tots, en
què tothom pugui tenir accés als drets socials des del respecte i la
integració, i denuncia aquestes pràctiques que van en contra dels drets
humans.
El
gurú dels neonazis, Josep Anglada, en el mateix míting a Terrassa, va
afirmar que “nuestra Cataluña es la de los niños autóctonos, la de la
butifarra y el pan con tomate y no la del cuscús o los kebabs”. I
nosaltres, davant d’això, tan sols volem animar els lectors a tastar un
dels exquisidíssims kebabs que fan a Castellar, deixar-se meravellar per
un arròs tres delícies dels nostres restaurants xinesos o interessar-se
per la cultura i llengua de qualsevol de les comunitats que han vingut a
viure amb nosaltres.
Perquè
la nostra Catalunya sí que és la del pa amb tomàquet, seques,
botifarra, canelons de Sant Esteve, escudella i carn d’olla, la de la
Castanyada i el tió; però també és una terra d’acollida preparada per
valorar altres cultures i per deixar-se delectar per llegendes d’altres
continents... Volem un Castellar tolerant que digui NO al racisme i SÍ a
l’acollida. El nostre objectiu és fer que els nouvinguts se sentin un
castellarenc més i que no s’hagin de considerar un ciutadà de segona.
 |
| Adhesiu rabiós de les JNR || CEDIDA |
Aquest
article neix per la indignació de veure com membres de PxC reparteixen,
a Sabadell, pamflets a avis i àvies que potser seran ensarronats per
eslògans intencionadament ambigus. Davant les retallades i les
polítiques d’austeritat de governs i ajuntaments, es tendeix a buscar
culpables en els col·lectius més vulnerables, però el MeB vol recordar
que els vertaderament culpables són els qui, des de la seva cadira,
prenen les decisions per nosaltres.
Finalment, només ens queda mostrar-vos els nostres lemes:
A CASTELLAR ENVIEM EL RACISME A CAGAR!
A CASTELLAR DEL VALLÈS, EL RACISME NO HI FA RES!
Col·laborador/a
Clasquentí
----------------------------------------------------------------------------------------------
Avís d'en Cristian Duménech: Kalsevol persona interessada en alaborar aportacions, opinions i/o crítiques al Blog Mirador en Boles has pot posar en contàcta a miradorenboles@gmail.com. Els col.laboradors de la publicacion ens anamoran.
